Presoner
No tindré mai més veu per explicar
el que he pensat, he pensat, he pensat...
Seguiré sempre més creient en Déu
tot i que Ell mai no ha cregut en mi.
Seguiré escrivint al President
tot i que ell mai no m'ha volgut llegir.
Qui ha convertit en amenaça
la idea sola sabent que només
tota idea és tragèdia amb un fusell
a les mans, a les mans, a les mans...
Seguiré gemegant al cel.lador
tot i que ell ja no em vol sentir.
Seguiré suplicant sota el botxí
tot i que ell se'n riurà de mi.
Però amb la veu ja no es conformen,
em volen prendre tot el que he pensat...
Han omplert el món d'enveja i odi, de crim i traició,
han omplert els carrers de sang i morts, de por i destrucció.
M'han omplert a mi de culpes i malsons.
I el perdó vindrà a les mans de qui no ha cregut en mi,
i la sentència vindrà a les mans de qui no em vol llegir,
les claus només vindran a les mans del botxí.
