Presoner dels errors
Lligat amb cadenes sóc presoner dels errors.
Eh, ja surt el sol. Cada matí és el mateix.
La vida és tan curta sense temps per reposar.
Em persegueixen records de foscor,
monstres furiosos amb els meus errors.
Per més que vulgui no puc canviar el meu passat.
Ja obro la porta, i sé que potser hi tornaré.
Que no hi ha perdó per tot el mal que vaig fer.
A cada passa que faig vaig creant
nusos que em lliguen i no em deixen ser.
Haig que canviar tantes coses... ho aconseguiré.
Caure, caure per sempre aixecar-se.
Viure, viure per tirar endavant.
Força, força, per seguir lluitant.
Sempre, sempre, hem d'anar més lluny.
De les meves cendres he de tornar a ressurgir.
El pes del passat no em farà pas tremolar.
No importa quantes vegades caiguem,
si ho superem i ens tornem a aixecar.
Ja estic tallant les cadenes que em tenen lligat.
Caure, caure per sempre aixecar-se.
Viure, viure per tirar endavant.
Força, força, per seguir lluitant.
Sempre, sempre, hem d'anar més lluny.
