Primera néta
Les teves mans petites són de canyella i música.
En arribar a casa, com una irrupció
d'ales de papallones i de dies feliços,
em mires amb dos ulls on habita el misteri
dels colors de la mar; i em demanes amor
amb un gest tan senzill com enterrar un ocell.
Després un clar de lluna t'adorm dins els meus braços
mentre l'abril t'encercla la cintura amb calèndules.
Cap àspid, cap diluvi ni cap esgarrifança.
Ja has començat a aprendre la llengua amb què t'estim.
Writer/s: Antoni Vidal Ferrando,Francesca Suau
