Príncep feliç
Amunt i avall
volen ses aus peregrines
una flor que no fa estiu
ni dues primavera.
I s'oreneta perd es fil
s'atura i veu s'anar-se'n
de s'avior.
Se queda sota un home d'or
i la crida pes seu nom
ja es fa fosc.
Es cos d'or
brota des cabell s'argent
sota ses celles safirs
i maragdes en ets dits.
- Ajuda'm perquè estic trist
que hi ha nins que estan sofrint.
Te demanaré un desig:
tot el sóc no ho necessit
però ells si...
Vola depressa
que es temps passa aviat
potser un dia
al cel ens tornem a trobar
Ara mut.
Ja una estàtua de pedra,
se'l mira s'oreneta
i sap que ara és feliç
però s'hivern ja és aquí
sé molt bé que ja no puc partir
idò em quedaré aquí
sé que no hi haurà un altre estiu
però m'està bé així.
I l'endemà
el davallaren des pedestal
això tan lleig
aquí no fa més que empipar
S'oreneta morta
es seu cos van arruixar.
Diuen que horabaixes d'estiu
algú l'ha vista volar
Vola depressa
que es temps passa aviat
potser un dia
al cel ens tornem a trobar
