Princesa
De bressol barceloní,
a Mallorca de nina arribà,
a una illa encisadora,
que dels llops no sabé defensar.
Cresqué en la dictadura
que a molts en va empresonar,
militància desconeguda,
lleis aprengué per embullar.
De la mà de don Gabriele,
que muntanyes foradà,
Virrei de Castella a Mallorca,
la cultura li va encomanar.
Princesa, princesa, princesa del sí,
ciment, carreteres, construcció sense fi.
D'un cardenal rellevant,
casa i jardins va comprar,
amb qui amb la neu s'alegrava
i no sabia esquiar.
Festejà amb dretes i esquerres
i amb els doblers es casà,
sorda als clams del seu poble,
amiga dels patrons grans.
Un regne enmig del mar
de teulades el deixà tapar,
l'omplí de grans carreteres,
va fer els constructors cortesans.
Princesa, princesa, princesa del sí,
ciment, carreteres, construcció sense fi.
Per preservar la cultura
dos bufons anomenà,
una que el nom dolç tenia
i un campaner sense campanar.
El llibre més petitó
guardat amb seguretat
els dos bufons defensaven:
un regne castellanitzat.
Una cort de nobles tristos
comprats pel sou mensual
marginaven la cultura
anant de neo-lliberals.
Princesa, princesa, princesa del sí,
ciment, carreteres, construcció sense fi.
Regalà al poble banderes,
les que inventà el rei Sanç,
negant la de quatre barres
dels Països Catalans.
Amant de perruqueria
i vestits d'alta societat
per inaugurar carreters
discursos de mai acabar.
Adéu Noblesa, Batlesses, Princeses,
Bufons i Virreis d'una cort insaciable
de doblers i poder social,
heu venut tot aquest regne
farcit de teules i asfalt.
Princesa, princesa, princesa del sí,
ciment, carreteres, construcció sense fi.
Princesa, princesa, princesa del sí,
agafa carretera i deixarem de patir.
Writer/s: Toni Roig
