Professor cruel
Professor cruel,
que no em vas ensenyar.
Professor cruel,
a riure i a estimar.
I amagat en un forat,
m’imagino com trencar
la condemna que em vas dictar,
pres en el passat.
Però en el meu destí,
una espurna al vol.
Veig el teu vestit
sobre els meus llençols.
Et reculls els cabells i la nit et fa brillar els ulls.
Dins la foscor és quan veig el que realment vull.
Centenars de moments condensats en el teu perfum.
Cada cop entenc més tot allò que havia perdut.
I la llum de la lluna ressegueix el teu perfil.
I la llum de la lluna ho fa tot molt més senzill.
Poc a poc van caient tots els murs que vam construir.
L’escalfor de la gent s’apodera del meu camí.
El que abans era gris ara és d’un color lluent.
La boira ha marxat i t’observo ja clarament.
I la llum de la lluna ressegueix el teu perfil.
I la llum de la lluna ho fa tot molt més senzill.
Professor cruel,
que no em vas ensenyar.
Professor cruel,
a riure i a estimar.
