Prou!

Els Cremats

Tanco la ràdio cansat de tanta merda,
em cauen òsties del dret i del revés.
Fins els nassos de tanta misèria,
bordegassos semblen fets en sèrie,
fills de l'odi, tristos i ignorants.

Si A si B tan li fot com ho diguis,
tres peus d'un gat coix i una mica escaldat.
La qüestió és acabar-me els torrons,
per no dir-ne tocar-me els collons.
Ai Manolo t'ho diré cantant!

I crido que ja n'hi ha prou,
sóc tossut jo no sóc el que sou.
Ha arribat l'hora de viure,
el destí d'una societat lliure.
Ara emprendrem un gran vol,
tots plegats abans que peti el món.
Adéu-siau naftalina,
ja n'hi ha prou de tanta tonteria.