
Quan arribaré a Itaca
Temps al temps,
i un dimoni penjant del meu cor.
Aire fresc, quatre promeses per alçar el vol.
Però el vent també fluixeja
quan no sap què vol,
i s'acaben les paraules.
Però saps molt bé
que la vida no s'acaba al tercer dia.
Però he de saber que un ocell és un ocell,
i la partida sembla imminent quan truquen a la porta
i és la primavera.
Quan la vida et planteja una partida als daus
cadascú per dins qüestiona: arrisque o en dic prou.
Però el risc la vida dona i el camí el risc fa nou
quan comença la partida.
Però saps molt bé
que la vida no s'acaba al tercer dia.
Però he de saber que un ocell és un ocell,
i la partida sembla imminent quan truquen a la porta
i és la primavera.
Però saps molt bé
que la vida no s'acaba al tercer dia.
Però he de saber que un ocell és un ocell,
i la partida sembla imminent quan truquen a la porta
i és la primavera.
Que la vida no s'acaba al tercer dia...
Que un ocell és un ocell, i la partida...
Quan arribaré a Ítaca...