Quan érem tant idiotes
S'horabaixa em trenca es cap.
És d'aquelles hores que anheles
i ses ombres se transformen.
S'Insubmissió i es cabells llargs;
es meu crit de llibertat.
Sembla que ara tengui cent anys.
M'alegra pensar que érem tan idiotes
que m'assusta, ja veus, sa vida que m'espera.
M'assec en es sofà, pensant que ja ho faran ets altres
quan no ho hagués pensat, en lluitar una altra vegada.
Cercava sensacions que estan aniquilades.
Cercava sensacions i estan aniquilades.
Vaig perdre tantes coses
que amb es temps adquirí presència
com s'esperit d'independència.
M'alegra pensar que erem tan idiotes
que m'assusta, ja veus, sa vida que m'espera.
M'assec en es sofà, pensant que ja ho faran ets altres
quan no ho hagués pensat, en lluitar una altra vegada.
Cercava sensacions que estan aniquilades.
Cercava sensacions i estan aniquilades.
