Quan tot és clar
Ara ja és fosc, ara ja és tard
quan et despertis sorgirà
la força que t'empenyi a cada passa
i t'encoratgi a que l'avui
sigui menys digne que el demà
Guarda't allò que has emprat
És d'hora per oblidar
Això que et fa riure o t'encén
o que et grava a la pell
un sospir amargat
Condemnat a ser de gel
el teu cos reposa
però el teu cor ja és caramel
No cal dir res quan tot és clar
perquè parlar, perquè trencar el silenci
si aquest crema?
Quan no dius res el teu voltant es fon
perquè dubtar si el que has de dir
t'espera i t'esvera?
Desa la llança, abaixa el cap
no pots lluitar contra un mirall
aquesta presència que sents
és la imatge d'algú
que et coneix fa molt temps.
Guarda't allò que has emprat
És d'hora per oblidar
Això que et fa riure o t'encén
o que et grava a la pell
un sospir amargat.
