Quarta paret
La música pàl·lida comença ací.
Les ombres, a poc a poc, neixen
Amb gestos esmolats que amaguen els secrets
Ací a l'abast dels teus ulls iodats.
Potser enrogirem de ràbia, i potser després
Amb eròtica satisfacció, et besarem les palmes.
Heus ací la metida suau, l'espai en blanc
Un respir, i cau la paret.
Immanència de tu
Immanència del teu alè.
Ací arrape la vida que fora no tindré.
Ací tinc la veu que mai no trobaré.
Ací trobe el gest que jo mai he fet.
Ací ho tinc tot, potser no en tinc res.
El temps rellisca cap a la fosca esta nit,
L'ombra travessa la finestra i es desfà.
Assegut a terra mire cap a la foscor ensordit pel silenci.
Entre bastidors apareix la llum
I la pols suspesa que separa el vostre món del meu.
Heus ací, com un joguet, la nostra vida,
Deixada caure, és ací, sense oferir soroll,
Com un joguet… Quan cau la paret.
Immanència de tu
Immanència del teu alè.
Ací arrape la vida que fora no tindré
Ací tinc la veu que mai no trobaré.
Ací trobe el gest que jo mai he fet.
Ací ho tinc tot, potser no en tinc res.
La paret ha caigut
I tot es precipita cap a l´escenari,
S'ompli de vida que gravita. La bellesa avança cega pels mapes.
Veniu moradors de les vides humils!
La història natural se'm clava a les butxaques
L'amor cadent regalima gotetes d'aigua als meus dits
La civilització humana darrere d'un gest que desapareix en l'aire.
I jo sol, cau la paret.
La paret ha caigut
S'ha desfet com la neu.
I ara tinc el rictus que sempre m'heu vist fer.
Ara tinc la mort ballant a vora meu.
Ara em trobe sol, ara em trobe vell.
Ara no tinc por, ara vull el temps… … Queia i jeia. Ella queia i jeia.
Writer/s: Hugo Mas,Hugo Mas/ Jacobo Blanes
