Quatre-cents infants negres
Quatre-cents infants negres
al diari vaig veure
amb un somriure trist.
Són quatre-centes cares
a la primera plana
que no em deixen dormir.
Tu que dorms vora meu
tan feliç, bé ho veig prou
dorms com en altres temps
també dormiria jo.
Ara ha vingut la nit
i la ciutat és com
un silenci de mort.
Jo vull que torni el dia
jo vull que els llums s'apaguin
jo vull que un ocell canti
que un ocell canti.
Quatre-cents infants negres
sense menjar ni beure
amb uns ulls de tristor.
Quatre-centres pregàries
que al diari clamaven
fent-me saber que són.
Tu que dorms malgrat tot
sense pensar-hi gens
tu dorms un son tranquil
i jo estic sol amb ells.
El sol ja s'ha aixecat
la mala hora ha passat
és diumenge a ciutat.
Els qui vetllaven dormen
els qui dormien rutllen
a tants llocs res no avança
res no avança
res no avança...
Writer/s: Jean Ferrat
