Que m'atorgui el repòs
Que el sol s'ennuegui demà,
que avui barro el pas,
que respiro l'albada.
Que em farceig de dubte, redéu,
que em clava l'ullal,
que m'esqueixa l'estima.
Que és majestuós l'ull de l'insegur,
que travessa embolcalls,
que fa estada al meu antre.
Que em cedeixi un foll despertar,
que no ofusqui aquest clar,
que m'atorgui el repòs.
Writer/s: Els Collons del Pare Rababa
