Què dir
Ets tant, impacient i exigent
Que ja vols caminar sol
Qui t’estima et deixa anar
Però si et perds em perdo jo
Estàs, desprotegit i neguitós
Davant tantes sensacions
Fetes amb mala intenció
Per atrapar-nos a l’instant
Cridar, amb convicció i decibels
Si vols fer-te escoltar
En l’avui intransigent
Que ja captes però no entens Que està en crisi permanent
El que t’espera no ho sap ningú, quan hi arribis ens maleiràs a tots
No som capaços de fer front a res, ara per ara, no ens posem d’acord
Jugant, sense por allò diferent
Ni del color ni del parlar
Si no ets d’aquí millor per mi
M’interessa més el que em puguis dir
Es tant, tant fàcil fer-te content
Amb una mica més de temps
El regal més apreciat
A l’occident accelerat
Prou, sempre vols més i més de tot
Que tot s’acaba ja n’hi ha prou
Anem amb cura o no tindràs
Ni aigua neta a les fonts Ni aire fresc per respirar
El que t’espera no ho sap ningú, quan hi arribis ens maleiràs a tots
No som capaços de fer front a res, ara per ara, no ens posem d’acord
El que t’espera no ho sap ningú
