Que no aturi de ploure
Un pagès vestit de blau dins un nigul viu tot sol al cel de la ciutat,
davalla quan plou per als homes fer somiar en camins plens de humanitat.
Però els homes s´aixequen al dematí i no recorden cap camí,
a la ciutat hi estan els sentiments ben perduts però el pagès nos els tornarà.
Ja són aquí ja han arribat els sentiments, hi torna ploure aquesta nit,
puc veure fins i tot el pagès dins el nigul i aquesta vegada no pens despertar.
Writer/s: Oliva Trencada
