Què portarà la marea?
Sent la meua raó perdre sense direcció,
l'ànima cremada per la llum del dia.
Pell obscura aroma a sal, llavis de cristall,
cara embolicada amb les flors de paper.
Que després de la pluja eixirà el sol,
que després de la calma ve la tempesta.
Ara he de concentrar-me en seguir respirant,
qui sap demà què portarà la marea?
És la pell la que em separa del món exterior,
i em decore el cor amb il·lusions trencades.
La teua mà tan ambigua m'acompanyarà
per la senda de la solitud apoc apoc.
Que després de la pluja...
I encara que no ho semble
el temps fa molt de mal,
i tracte de comprendre
per què no es pot parar.
Una antiga cançó sona dintre del meu cap,
tan sols em recorda...
Que després de la pluja...
