Què penses fer?
Que penses fer,
ara que ja estàs sola?
Amb dos nenes petites
de sis i tres anys.
Veus que en Joan t’ha deixat,
ja no pot fer-te mal.
Amb els peus plens de fang,
t’ofegues parlant
Feia molt temps,
que aguantaves i reies,
prò per dins et cremaves
d’estar al seu costat.
Ni una mà et va aixecar,
no li va caldrà mai.
Només amb la veu,
feia tremolar.
Ara mires al cel,
i el teu front s’il·lumina.
La llum d’esperança,
t’escalfa la pell.
Avui sembla un bon dia,
per aprendre a dansar.
Escalfes els peus,
aixeques les mans.
S’encenen les llums,
de la pista de ball.
Serà el més difícil,
fer el primer pas..
Són cicatrius,
tantes nits en silenci.
Tantes tardes de por,
tants petons vuits d’amor.
Esperant la carícia,
passa l’eternitat.
Disculpant la ignorància,
t’amagues plorant.
Avui és un gran dia,
per aprendre a dansar.
Escalfes els peus,
enlaires les mans.
S’encenen les llums,
de la pista de ball.
Serà el més difícil,
fer el primer pas.
Que penses fer,
ara que ja estàs sola?
Amb dos nenes petites,
de sis i tres anys.
Writer/s: Xavi Criado
