Ràdio Beirut
Ballàvem nusos sota el sol ponent
jo el veia el caient en tes pupil·les de cristall
jardins fets de cartró-pedra,
roses de paper
de versos tatuaven la teva pell
Feia tant bon temps
tenies tan maca la veu
jo volia el cel
tu demanaves la lluna
bevíem colors trets d'una copa de Charteuse
borratxo dormia dormia als teus peus
Suaus melodies a Radio Beirut
mentre m'acaricia la pluja
mil milions de notes d'aigua
que el cel em punteja sobre la cara
mil milions de notes d'aire que el vent em
xiula sobre la cara.
M'agradava seure al teu costat
i la nit veure
jo comptava estrelles
el meu cap sobre l'espatlla
passàvem les hores sense res per fer
els teus llavis menors em calmaven la set
Que agradable ser pedra
foguera del teu cos
cremaves sencera, surant a la deriva
i ja de matinada unes lletres i un record
petons i abraçades d'un temps que es perdia
I si trio ser
bandoler abans que rei
no perdeu el temps per intentar canviar-me
cançonetes escric en un petit tros de paper
vaig vivint del cuento i no pago lloguer
Writer/s: Pep Rangil
