Rai
Construeixo un rai des de fa tres setmanes,
vaig decidir comptar-les, no me'n recordo gaire,
les mans i el meu aspecte d'ara et farien llàstima,
però vosaltres teniu precisament el problema.
I'm gone, faig voltes en àrees petites,
mentre penso en embarcar-me en aigües beneites,
en aigües podrides, escuro les reserves,
tenen dret a odiar-me i a desitjar-me les febres.
Paraula, perdo facultats, m'incomoda,
la meva persona sense esperances em saluda,
la dermis se m'escapa amb les baixes temperatures
i s'arruga, no m'acostumo a senectut prematura.
Nu drama, m'aconsellen buscadors de perles,
els de l'apnea, diuen que és millor salpar al vespre,
els coneguts em posen un intent de cara amarga,
encara no han sabut què és no haver de forçar-la.
En un rai,
m'escaparé a million miles away,
no em veureu mai més,
fuga de nightmare,
quatre troncs d'espai només,
en un rai.
Navego en rai des de fa no sé quantes,
vaig decidir oblidar-les, me'n recordava massa,
arrossego totes les pertorbacions mentals modernes,
les noto sense diagnosticar-les.
Empasso saliva si és del tot necessari,
penso en les conseqüències d'un possible naufragi
i els 'I gonna' que no parava de repetir,
això estava ben planejat i escrit en un diari.
El mapa estel·lar a l'aigua memoritzadíssim,
oblido causes de la fuga per culpa del dèficit,
però mai totes, mai no se'n van les misantropes,
en realitat sento l'autonomia dels nòmades.
I m'omple, oh shit, m'omple, és més que suficient,
les meves creacions, les meves fases REM,
plenitud deliciosa en quatre trossos de fusta,
si no hi arribo jo ja hauré trobat la meva costa.
