Ramats de pomes

Maria Coma

Un núvol de bluetac,
un sorral on governar
amb cucs de seda que creixen i volen.
Un núvol destil·lat,
tricicles amb rodetes
per si es punxa alguna de les altres rodes.
I el millor és que s'hi menja gelatina,
en aquest gran llençol
on tots hi porten un flic-flac d'última generació.
Sempre fa tic-tac,
i aprèn les hores,
la pometa riu, canta.
Un mirador d'estels,
i hi ha tres patis,
set pometes a dalt l'arbre.
Allà hi ha un os formiguer
que et xucla aquelles llàgrimes si plores
i et fa estar molt més content.
Però amagat hi ha un rellotge molt atent
i una pometa despistada...
Fa tic-tac i aprèn les hores
I li canvien el bluetac per les xinxetes...
Ni set pometes, ni tres patis...
i és que el terra és de gelatina movedissa
i és que el terra és de gelatina movedissa
¡i és que el terra és...
i és que el terra...
Ramats de pomes
ara rodolen
ben indiferents.
Però elles segueixen
dalt del seu arbre
xiuxiuejant cançons
amb el vent.