Rancúnia
La mort va arribar a les llars
amb la fredor de la guerra
El meu pare es va emportar
i dels germans la sang vessar
Em va deixar en mig de res…
d'una vida acabada
una mare agonitzava
buscant el fill perdut
La guerra s’ho va emportar tot,
família, amics, germans
Cendra, sang i mort... res va deixar...
On la joia va morir el fruit de la rancúnia
va sorgir i d'ell en vaig menjar
Plou sobre terra mullada
de sang escampant tot l’odi
odi la terra germina
la llavor del ressentiment
Mai més veuré la pau
Ni sentir l'amor de la llar
doncs he menjat la fruita
d'aquesta maleïda terra
La guerra s’ho va emportar tot,
família, amics, germans
Cendra, sang i mort... res va deixar...
On la joia va morir el fruit de la rancúnia
va sorgir i d'ell en vaig menjar
Ja no queda res en mi de bo
en aquesta vida cruel
ella tot s'ho va emportar
L'esperaré mentre quedi
una engruna de mi
en aquest cos ple de ressentiment
Writer/s: Forja
