Raons que rimen
Em parleu d'una tristesa la vinguda de l'hivern
I creieu que és el final quan res no es pot esborrar,
Ni els somnis que heu somniat ni una esperança oblidada
Em dieu que voleu restar amb mi, que voleu ser els meus amics
I us pregunteu on anem on hi ha un vers una raó
I no podeu acceptar que és temps de recomençar
De ser tan clars com els infants,
D'estimar-nos, perquè no som uns estranys
Quan s'enfonsen les ciutats i hem desertat de ser lliures
El sol es pon aviat i tens fred i et sents cansat
Està escrit en els deserts i en el cor de tots el homes
En les mans i els pensaments que els qui es fan com els infants
Només els qui es fan com ells retrobaran la llibertat
Jo tinc les flors i els infants per germanes i germans
El seu somriure ample i sincer alegra un dia plujós
Com la música suau d'una tarda vora el mar
Són promeses d'un futur que esdevindrà realitat
Writer/s: John Denver
