Rates
La llum del sol comença a amenaçar,
l’eufòria dels cadàvers deambulants.
Converses que naveguen pels indrets,
records entre cassalla i cogoll verd.
Els proletaris van a treballar,
mosaic de cares llargues que desfilen.
Misèries d’un sistema desficiós
les molles no alimenten, volem forns.
Ja van a espigolar,
llàgrimes de la terra
que es barregen amb el fang.
Ens cau la merda pel camal
quan sonen les campanes.
Puta la missa del gall.
I ens quedarem als carrers i a les places
mentre dure la ceba que portem.
Ballarem pasdobles amb les rates
de Benimaclet.
Flaire d’horta que aplega a les cases
i se’ns posen de punta tots els pèls.
Traficants enscurant les ensalades
de tots els botiflers.
[Estrofa]
Dos joves amb cabells daurats,
cuidadosament despentinats
no parlen. El Whatsapp els té absorbits.
Les masses neutres d’un poble empansit
Qui les mou no les sent,
cadenes invisibles
que amb el coll arrosseguem.
Farem piscines d’esbarzers,
per suportar la basca
mentre bufa de ponent.
I ens quedarem als carrers i a les places
mentre dure la ceba que portem.
Ballarem pasdobles amb les rates
de Benimaclet.
Writer/s: Guillem Gil,Traficants de Sucre
