Records de Son Amengual
Me'n record, dels dies que collíem ametles a Son Amengual
just a devora l'era em contaves històries de la Guerra Civil
i jo m'afanyava sentint-te xerrar i em passava el temps.
Mon pare, mon pare, avui me'n record.
Quan arribava el migdia i i miraves el sol si jo estava amunt, i em deies:
"Au, Joan, ja és hora d'anar cap a cases fer-nos el dinar".
I amb una greixonera i amb quatre coses feies un bon arròs,
i llavors et colgaves a fer un poc de sesta i em deixaves tot sol.
Mon pare, mon pare, avui me'n record.
Dels dies que plovia quan l'aigua, ens agafava a davall qualque ametler.
Ja en fèiem de via per trobar recers i no banyar-nos!
I si arribàvem a cases, pelàvem les ametles que havíem collit els dies abans
mentre jo per la porta veia l'aigua que queia amb les muntanyes davant.
Solíem anar a vila cada capvespre damunt les set,
però si encara plovia, solíem romandre a Son Amengual,
i pensàvem.
"Si aturava de ploure,farem una sortida a cercar caragols,
o bé anirem de caça pels garrofers de prop,
amb la pala i el picarol".
Mon pare, mon pare, avui me'n record.
I ja ens tens allà amb el llum de carbur i dos bons paners
amb un pam d'ulls miràvem els caragoIets que sortien corrents
i tot perquè no sabien el que els esperava,
fins que veien l'olla al foc a punt de cuinar-los.
Pobres caragols!, avui me'n record.
O sinó l'ocell que dormia a damunt l'arbre confiat
i tot perquè no sentia un picarol d'ovella sonant.
Però no hi havia l'ovella, era jo, en Joan, que el feia sonar,
i mon pare amb la pala els fotia singlada
i au, per avall.
Però ben contenta que n'estava, ma mare, ja teníem dinar.
I bé podria fer un llibre de tantes de coses que ara estic recordant,
però és massa sentiment per ficar-lo tot en aquesta cançó.
Amb poques paraules, jo vos vull dir que vos estim molt
i gràcies per totes les coses que hagueu fet per mi.
Mon pare, mon pare; ma mare, ma mare.
Writer/s: Joan Bibiloni
