Redempció
I el camí que vaig triar ara ho marca tot
I camino pel bell mig d'aquestes pors
I ara sento que estant sol fent aquest pas no sóc prou fort
I ara pensa en les vegades que he sentit que no era el temps, que no era un bon moment
Però tot i així tu t'alces íntegra i amb tot no sé que fer per alçar-m'hi jo també
Que no em respons ni quan et crido, però sóc conscient que m'he guanyat
la ignorància que ara em das
I ara no sé què fer: em sento mort
I el camí que vaig triar ara ho marca tot (...)
Quan m'adono que he perdut l'amor que sempre he buscat, el que era de veritat
I els sanglots omplen l'escala i la meva ombra és de fracàs, d'absolut i últim fracàs
Perquè no he sabut ser lliure enclaustrat dins la mentida i negant-me la veritat
I ara no sé què fer: em sento mort
I el comiat obre la porta dels records
I ara penso que puc començar de nou
Si tu sents que ara no he estat prou valent, no vulguis, no
Si tu sents que no he set qui havia de ser, no vulguis, no
Si tu sents que no serem com podem ser, no vulguis, no
Però si sents que ara sóc qui havia de ser,
però si a més sents que ara sóc qui he volgut ser
i si sents que m'estimes tu també: tens el meu cor
Tens el meu cor
I ara no sé que fer, perquè avui tu tens el meu cor
i jo en canvi em sento mort i no em mereixo un tros de sort, perquè avui tu m'has dit que no
Que he estat covard i ara ja és tard, o potser no?
Que he estat covard i ara ja és tard, o potser no
