Res
Vaig per les places que han posseït les meves petjades. Miro els carrers que han acollit tantes passejades. Un got rera un altre, tot al mateix bar, de mil borratxeres.
Res no em recorda a tu, res no em recorda a tu. Potser ho has pensat, potser ho has plorat, però res no em recorda a tu.
El llit només torna la meva olor, la casa mig buida. I un fred que glaça l'habitació, desperta el meu dia. Somnis confosos amb tot barrejat, saps qui no hi sortia?
Res ja em recorda a tu, no res ja em recorda a tu. Potser ho has pensat, o ho has desitjat, però res ja em recorda a tu. Res no em recorda a tu.
Writer/s: Quim Serra
