Resituació

Sitja

Atenc l'horitzó, flueix el pensament, i sent l'espai,
allibere el cor, reprenc el que he après, i ho sent carnal.

Entre en l'espaitemps, pres d'un cert moment que es fa normal,
incite el desig dins d'aquest context, i el faig brollar:

creix un món creat del món,
desprèn al cor insolents contorns.

Excedisc el món, cree un nou entorn, i ho sent privat.
Extingisc la por, invente el terreny, i ho faig sagrat:

creix un cel creat del món,
concedint un lloc d'ideals contorns:
el nostre món,
el nostre món.