Res es perd en el no-res

Cendraires

Cada poema que digues
serà inclòs a les cadires del record
i mai, no mai es pot
evitar que siga lliure
i que una nit arribe
i ens abrace el somni.

Cada pensament que calles
es mourà dins de les flames
d'algun foc, i mai, no mai es pot
evitar que siga pres
per algun poeta atent
que el desfile en mots.

Ara tinc música i lletra
no he triat, no sé si es meua,
sembla que, podria ser,
l'has cantada tu
alguna vegada, potser.

Cada silenci que oblides
o amb tota la idea apliques
restarà, i mai no mai podràs,
evitar-li la captura
per a estar en partitura i cantar la vida.

Cada intenció profunda mou el món
i ja no dubta en continuar,
i mai, no mai podràs,
evitar que allò que parles
que penses i que calles
visca en altra gent.

Ara tinc música i lletra
tu has tingut part, i també és meua,
sembla que, podria ser,
l'hem cantada els dos
alguna vegada, potser.