Rínxols d'or
Un amic d’un amic, que no sóc jo,
va formar part d’un grup de rock,
fins que un bon dia, com als escacs,
la resta el van enrocar.
Aquest amic d’un amic, que no sóc jo,
va deixar al local les cançons
i va marxar a donar un passeig al bosc.
Igual que als óssos de Rínxols d’or,
li van entrar a casa fins al fons.
Ni sopa, ni cadira, ni llit.
Ni grup, ni disc, ni amics.
Però al bosc es va trobar
uns nous amics amb qui jugar.
La Caputxeta i el Patufet,
un llop amb gana i els tres porquets.
Escolteu amics, escolteu - va dir -,
tot i que no hi ha dret,
és millor no fer res que ser el dolent.
Que cadascú té la seva història,
i tothom ha viscut una guerra o dos.
I potser més d’una vegada hem estat
víctimes de la noia del cabell daurat.
Igual que als óssos de Rínxols d’or...
