Robot
Estimats pares us presento el meu xicot, ell no és humà és un robot.
Mentre jo menjo la samfaina i l'entrecot ell menja piles de molts sabors.
Ell no és humà és un robot.
Si li menteixo es curtcircuita el meu tresor, ell m'endevina totes les pors.
Quan li pregunto si és que sí o és que no, ell sempre em dóna la raó.
Ell no és humà és un robot.
Quan jo m'adormo al sofà del menjador, ell em desperta amb dits de ferro fos, i quan s'enfada perquè jo no el sé estimar, li cauen llàgrimes d'oli galta avall.
Ell no és humà, és un robot.
No me'l miréssiu amb carones de tristor, és gris metàl·lic i no fa por.
Ell m'estima amb el rovell del cor.
Ell no és humà, és un robot.
