Marcel Làzara i Júlia Arrey

Roderes de fang


Print songSend correction to the songSend new songfacebooktwitterwhatsapp


Desperta el dia a
Bahia i sols, la remor serena de l’aigua que balla, parla quan la
Caatinga calla.
Surt el sol.
El foc a terra, el cafè de mitjó, l'essència de la vida entre tu i jo del cançoner la primera cançó
Canta suau
El sol que banya suaument el sertão, del color del mango i la papaia.
Ve a acomiadar-se la canalla ai ens diuen chão.
Que bon viatge i que marxem en pau, entre somriures de curiositat, jugant al riu, rentant-se al cap, la senzillesa en la simplicitat. Não, não, não vou sofrer não, o mundo não da certa mais vou ajeitar o meu jeito. Não, não, não vou sofrer mais não o coração tem que sair do seu peito.
El meu rellotge és el tic-tac del cel i la guitarra és un camí de terra, despullats entre dos mons en guerra.
Sense fi,
Aigua de coco per fer-ne camí, podem sentir la vida bategar, en silenci hem après a escoltar.
Endavant, el riu verdeja les virtuts del camp, que fa olor de jaca i bananera.
Sota la cabana un home amb solera, un cop d’ull net i clar.
Barret de cuir i ganivet en mà, diu que anem a casa que ha sobrat menjar, que plora si els amics se’n van.
No hi ha prou casa per un cor tan gran. Não, não, não vou sofrer não, o mundo não da certa mais vou ajeitar o meu jeito. Não, não, não vou sofrer mais não o coração tem que sair do seu peito.
Odio les presses que van com van, deixant roderes per fer-me gran, no hi ha fronteres de sang.
Pedalant el present i el fang, deixant enrere a veu cantant. M’he refugiat en l’instant, atresorant pam a pam.
Una senyora sembra el seu encant, grana de fajol i lluna plena. Sóc un cargol amb la casa a l’esquena.
Ens diu que no, no val la pena amb aquesta calor.
Parla d’un racó per fer-hi el niu, somriu i diu que ens hi pot dur, dormirem sota estrelles d’umbú. Não, não, não vou sofrer não, o mundo não da certa mais vou ajeitar o meu jeito. Não, não, não vou sofrer mais não o coração tem que sair do seu peito.

The most viewed