Romanç de Cileta (Alfarb)
Al carrer de l´Hospital,
dos cases a la mà dreta,
allí viu un estudiant
que festejava amb la Cileta.
No l'ha pogut enganyar
ni amb diners ni amb parauleta,
i una nit va inventar
disfessar-se de mongeta.
A les dotze de la nit
se'n va a casa la Cileta:
-Cileta,abaixa a obrir
a esta pobra mongeta.
-Mare no vull abaixar,
que és l'estudiant de lletra.
-Cileta,abaixa a obrir,
sinò duràs corretgeta.
-Què li farem pa sopar ?
-Dos ouets i una sopeta.
Quan acaben de sopar,
la monja es posa tristeta
-Què tens mongeta de Déu?
Què tens que estàs tan tristeta ?-
Que esta nit fa molt de fred
i tinc de dormir soleta.
-Soleta no dormiràs,
que dormiràs amb Cileta.
Cileta,agarra el llum
i acompanya la mongeta.
AQl sentdemà de matí,
sa mare crida Cileta.
-Mare,no vull abai
que se dorm molt bé amb mongeta.
Ja podeu apreparar
giponet i caroteta
pa l'infant que naixerà,
fill de l'estudiant de lletra.
