Romanço

Paco Muñoz

Si ens besem pels carrers
trontollaran les cases,
les dones del raval
ho contaran al batlle.
Vindran guàrdies civils
empunyant simitarres,
dos frares del Remei
I els sometent amb arma.
Convictes de mant crim
ens penjaran a la plaça;
quan ja siguem penjats
repicaran campanes;
acudirà la gent,
proclamant l'alarma
i el batlle, modestet,
dirà quatre paraules.
Serà un dia revolt
amb molta tramuntana;
com brandarem, amor,
tota la santa tarda!.
Per veure'ns vincrà gent
de tota la comarca;
algú dirà: - és molt trist -
i et mirarà les cames...
... En ser que sigui fosc
tornarem cap a casa;
gats adúlters viuran
la nit a les teulades,
ens farà mal el coll,
tindrem les mans ben baldes,
els ulls inflats pel vent
i un tremolor a les cames.
Sinistres vigilants
armats amb forca i dalla
percaçaran arreu
parelles amagades.
Abans no és fàcil clar
fugirem cap a França
pels vells camins del bosc
disfressats de captaires.
Quan ja siguem ben lluny,
en qualsevol obaga,
cremarem els vestits
i esborrarem el rastre.
Llavors, lliures i sols,
sense dir cap paraula
ens besarem de nou
amb una força estranya.