Romanço del poble ilercavó
En un poquet de saber
i en molta imaginació,
vaig a explicar-los la història
del gran poble ilercavó.
Per a no perdre els orígens
ni la nostra identitat,
cal conéixer la regió
i als primers que l’han poblat.
Fa molts anys abans de Cristo
i després d’un llarg viatge
van quedar-se en esta terra
pel bon clima i pel paisatge.
Bona caça i bona pesca,
taronja, vi i olivera
per l’estiu i la tardor,
l’hivern i la primavera
De cròniques ben antigues
ja es donava per entés
que als que visquessen aquí
mai los faltaria res.
Però lo millor de tot,
la bona situació
prop de València i Mallorca,
Barcelona i Aragó
Per protegir-se millor
van fer una ciutat-estat
després va arribar la Taifa
i avui los queda el bisbat
Primer, pel riu navegaven
en llaguts i vaporets
i temps després viatjaven
en carros i en carrilets
Arribaren temps difícils
per les maleïdes guerres
que van deixar malferides
estes estimades terres
Quan lo riu, que era una via,
va passar a ser una frontera,
se van trencar tots los ponts
i es va perdre la drecera.
Recuperar aquell paisatge
los va costar molt de temps
i oblidats entre la història
van quedar-se sense trens
Per si no en tenien prou,
encara en van patir més,
enganyats per grans senyors
i negocis del progrés.
Quatre centrals nuclears
boscos de molins de vent
i l’amenaça perpètua
de fer un gran transvasament
Però la gent d’esta terra,
sense perdre la il·lusió,
va emprendre a ritme de jota
la seua revolució
I avui encara s’escolta
la veu del poble que crida
i a tot arreu ha arribat
i se sap que el riu és vida.
I aquí s’acaba la història
del gran poble ilercavó
per guardar-la a la memòria
apreneu esta cançó.
Writer/s: Arturo Gaya,Popular/ Jordi Fusté
