Romanç per a rendir comptes/ Cercavila de Bocairent
Has fet la ciutat de matí
pel vespre has caminat carrers.
Per la nit has eixit.
Passes els teus dies com la roda d’un molí.
Gastes el teu temps i penses que no té fi.
No fas cas a les marques que trobes per el camí.
El camí a recórrer del néixer a la mort,
del néixer a la mort.
Al matí has deprès a somniar
deixant els somnis per l’esprà,
no esperes res a la nit,
mai has traspassat un senyal de no passar.
Baixaves de la acera per deixar al Cap passar.
Tens la boca tancada ja no saps ni que és parlar.
L’únic que estas fent és només que obeir,
només que obeir.
No has demanat mai respostes
el qui el que i quina raó,
i aquest estat de les coses
mai en la teua vida el Sistema has qüestionat.
Sempre vas pel mig perquè no et vols posicionar.
No trobes lluites justes perquè tu no vols lluitar.
En tota la vida, mai has protestat, mai has protestat.
Què vas aprendre al matí?,
què coses a la tarda saps?
Quin contingut té la nit?
Quan estaves a l’escolat tot t’ho van ensenyar.
Et pensaves que valies si eres bo en el treball.
Quants més diner tingueres molt millor anaves a estar.
però què has aprés amb els companys,
amb els companys
