Rondeus i corrandes d'emigrant
Els records, a la maleta,
l'esperança, en un farcell.
Dins el pit tinc una angúnia
que m'escou tota la pell.
Mentre vaig tocant la kora
cantussejo una cançó,
«no l'aimo gaire, no,
no l'aimo gaire, no».
Les orenetes emigren
però, al bon temps, ja tornaran.
Quan emigren les persones
els hiverns duren tot l'any.
L'estranger té casa seva
al país d'on va sortir,
l'immigrant no té altra casa
que la que ha llogat aquí.
Des de lluny som solidaris,
a la vora no en som tant,
des de lluny eres exòtic,
a la vora ets immigrant.
Envoltada de basarda
la teva ombra fa el camí,
a la tarda se t'atarda
i t'avança de matí.
Ombra que no em desempares
sempre camines amb mi.
Jo m'aturo quan et pares
i véns quan em veus venir.
Fas camí des de nit rasa
fins allà on es pon el sol,
Sòl de cendra, cel de brasa,
pelegrines sempre sol.
Vas de nit fins a ple dia,
tu el camines i ell et du.
Si vestit el començaves
sempre acabaràs tot nu.
Writer/s: Joan Soler i Amigó,Maurizio Martinotti/Popular
