Rose
Sent de nou com la son,
Li penetra el cor,
Sent la seva ment
Tota inundada d'ocells.
Cortines de fum
Que amaguen qui sap
i no permeten anar
Sent que uns remots sospirs,
arriben de cop
i no sap ni veu
Tot el que passa aquí a prop
La força del fred,
Li glaça les mans
I els dits no poden atrapar l'instant
Vol viure fàcil, és més còmode ignorar
Rep sempre l'ordre de complir i callar
Demana permís fins i tot si vol somiar
El venç la por a sortir-se del ramat
Sent de nou com l´orgull no el deixa arribar
Li pinta una vida de negre i de blanc
El frena un futur vestit de present
Remou el moment d'un temps diferent.
Toca despertar amb somriures d'infant
Paraules que evoquen l'arribada de pau
La vida al carrer, pertany a la gent,
La por es una fulla que vola amb el vent.
Vol viure fàcil, és més còmode ignorar
Rep sempre l'ordre de complir i callar
Demana permís fins i tot si vol somiar
El venç la por a sortir-se del ramat
No, no t'aturis a mirar
No, no t'oblidis del passat
No, Mai no diguis no al teu mar
No, Torna al teu mar d'il·lusions
