Roses
Han tornat a servir-nos el vell plat.
L’aire que respires porta gotes de sang
d’innocents que encara ploren
les mentides del passat.
No oblidem aquelles roses,
no oblidem aquell combat!
Eren joves nascudes rebels
en un món on la por dominava Occident.
Condemnades a mort per aquells
que impartien justícia
a cops de fusell.
Han tornat a servir-nos el vell plat.
L’aire que respires porta gotes de sang
d’innocents que encara ploren
les mentides del passat.
No oblidem aquelles roses,
no oblidem aquell combat!
La història que no van escriure els vençuts
parla d’un silenci encara dolgut.
La seva veu convertida en arrel
ara és nostra esperança,
ara és nostre fusell.
No podran mai passar.
No passaran, no passaran!
No podran mai passar.
No passaran, no passaran, no passaran!
Han tornat a servir-nos el vell plat.
L’aire que respires porta gotes de sang
d’innocents que encara ploren
les mentides del passat.
No oblidem aquelles roses,
no oblidem aquell combat!
No oblidem aquell combat!
