Roses negres
Roses negres al meu costat
perquè sempre seran aquí?
algú les deixa damunt el llit
com si fos una superstició.
Indiferents al pas del temps
cada nit són al mateix lloc,
desapareixen quan surt el sol
quin és el sentit d'aquest senyal?
Desafiaré el silenci,
esperaré que la nit torni a entrar
per poder-les cremar.
Roses negres en un llit blanc
deixen anar un delicat perfum.
Totes elles plenes de sang,
com si algú les hagués maltractat.
Són agulles dins el meu cap
que em separen de la realitat,
des que tu vas marxar
és un somni que em va destruint.
Desafiaré el silenci,
esperaré impacient la mitjanit
per poder-les tocar.
Desafiaré el silenci,
esperaré que la nit tomi a entrar
per poder-les cremar.
Roses negres al meu costat
perquè sempre seran aquí,
algú les deixa damunt el llit
com si fos una superstició.
Writer/s: Xavi Boronat
