
Rumbeta
Si arribes un lladre i ens prengués la mora,
En faré corsari i en robins i perles.
I en robins i perles, dels tresors millors,
A la negra bandera bordaré el teu nom.
Paraules d’amor, silencis escrits.
Els plecs del llençol.
Escriure el teu nom, amb vermell de llavis,
Sobre els teus petons, Paraules de vent,
Notes de colors, Cançó del teu nom.
Quan en trobi sol, per carrers i places,
Cridaré el teu nom, quant en trobi sol.
Vindran guardians, que en pendran per boig,
I en dir-me qui soc, diré el teu nom
Paraules d’amor, que neixen o moren
Els límits del mon.
Escriure el teu nom, besant les paraules, guardant el olor
Sobre els teus petons, Paraules de vent,
Notes de colors, Cançó del teu nom.
Hi ha les nits mes clares, quant tothom ja dorm,
Veuràs els estels, com muden de lloc.
Com muden de lloc, i en dits invisibles.
I que tots escriuen, com jo el teu nom.
Paraules d’amor, coixinera blanca, amb la teva olor.
Escriure el teu nom,
amb lletres de pa, que et mengi tothom,
paraules de vent, notes de colors
cançó del teu nom.
Hi ha les nits mes clares, quant tothom ja dorm,
Veuràs els estels, com muden de lloc.
Com muden de lloc, i en dits invisibles.
I que tots escriuen, com jo el teu nom.
I jo escriure el teu nom, que mira que escriure el teu nom.
Writer/s: Ramon Muntaner