Sabó
Sabó, per rentar bé el meus cabells, per netejar-me la pell, fer fora la teva olor. Martell, per esberlar-me el cap i airejar el meu cervell i fer marxar els teus records. Sabó, per rentar bé el meus cabells.
I em dius que quan dic el que penso tu sents com si es cremés bosc. I em dius que quan em dius que no vindràs, jo no dic res però tu saps que jo per dins perdo de vista el món. Es tant difícil explicar-te qui sóc i què vull ser
I ens veu robar les armes, veu tergiversar les paraules que adreçàvem als déus per convertir-les en servils precs d’esclau. I ens veu robar els fills, ens veu fer parir fora de casa. Habitacions blanques, cames obertes, conys diIatats, rajoles blanques, encaputxats blancs, tallant les panxes per no perdre el cap de setmana. Els vostres botiguers han vestit el meu fill com un porc de fira. El suïcidi és llarg o curt, el suïcidi plaent o sofert. Nosaltres decidim, triem, cranis arrassats per la supèrbia científica. Les vexacions, les vexacions, les vexacions, les vexacions. Còctels de píndoles, pin pin píndoles.
Lleixiu, per rentar bé els meus llençols, per no deixar res de res, ni un rastre del teu cos. Sabó, per rentar bé els meus cabells, per netejar-me la pell, fer fora la teva olor.
Terror de deixar veure qui sóc, petit idiota avorrit que no suporta el dolor. Temor de guanyar tres el dilluns, de perdre’n quatre el dimarts, de ser invisible el dijous. Sabó, per netejar-me el cabells.
