Sa des cavaller
N'era tan lleuger de cama,
Tots los mal passos seguia,
I el dimoni li eixia
Amb sa forma d'una dama.
-Senyora, què té, què t-e,
Què té de nou son marit,
Que a tal hora de sa nit
Vostè vaja pes carrer?
-Senyor meu, jo som estada
A una casa de joc,
I m'hi som torbada un poc
I mos criats m'han deixada.
-Senyors, si vol venir
A casa, la cobriré
I sopar que li daré
I un bon llit per a dormir,
Los dos se'n varen anar
A casa del cavaller.
Allà, a l'instant li tragué
Coques bambes per menjar.
-Ara que ja n'ha sopat,
Senyor meu, i jo també,
m'haurà de dir a on té
un llit que sia adornat.
-Senyora, jo tenc un llit
A on jeia mon esposa;
Si m'accedia a una cosa,
La hi deixaré jeure anit.
Com ella se descordava,
Son cavaller hi va anar
I fonc que li demanà
Si sabia amb qui tractava.
-No Senyora, jo no ho sé;
Senyora, jo no sé res,
Però me pens haver-les
Amb una dona de bé.
-Comana't a San Antoni
O al sant que tu voldràs;
Pots fer comptes que les has
O tractes amb el dimoni.
Writer/s: Popular
