Sant Boi 1976

Núria Feliu

Sant Boi de Llobregat,
l'onze de setembre
tans milers que hi érem
i ni hi érem pas tancats.
Metòdicament
s'aplicava amb afany
per donar a cada cosa
un nom estrany.
Metòdicament,
Sant Boi, com pot ser?
És viva la parla de Verdaguer.
Imperiosament
a còpia d'aires forans
esborraven les estrofes
dels nostres cants.
Imperiosament
clams descomunals,
a Sant Boi ressonen
els cops de falç.
Obstinadament
amb divises imperials
ocultaven les ensenyes
de quatre pals.
Obstinadament,
implacablement,
del comú dels ciutadans
n'arribaren a fer súbdits
amb les lleis i bans.
Implacablement,
Sant Boi, que ha passat?
que branden senyeres
els immigrants.
Sant Boi, quaranta anys
ha durat i encara
som més que abans.