Sant Jordi
Pregunta-li al mar,
pregunta-li al vent
quina va ser la fita del vell cavaller.
Una rosa i un drac,
batalla sense fi,
la lluita valerosa per guanyar el seu destí.
Si en la fosca nit
tu busques el seu nom
només el trobaràs en un petit racó.
Allà on sempre has guardat
els més profunds records,
la teva esperança, l’alegria i ara...
Crema la llum,
ressonen les campanes.
Vermella creu d’escut
d’una ciutat llunyana.
Va caure l’enemic
i encara queda espasa
per continuar creixent
la rosa del present!
Quan no trobis consol
enmig de tant soroll,
enmig de tots aquells que busquen el teu dol,
sabràs que avui mateix
la llegenda reneix
parlant amb esperança, amb alegria i ara...
Crema la llum,
ressonen les campanes.
Vermella creu d’escut
d’una ciutat llunyana.
Va caure l’enemic
i encara queda espasa
per continuar creixent
la rosa del present!
Uo, eo, eo!
Avui passegen lliures les paraules i les flors!
Uo, eo, eo!
I duus aquell somriure que encomana!
