Saps què passa

In*digna

Saps què passa, que em sembla que he plorat massa.
Que ja he rebassat la tassa de llàgrimes que poden caure sota el sostre d'una mateixa casa,
això és el que em passa.
Jo també he tirat pedres a la bassa,
com tothom
Que té nom i té cognom en aquest món i he descobert
Que l'esperança és el darrer que es perd, l'últim que ens queda.
Que després de tot hivern arriba una altra primavera.
Fent revolts i mes revolts d'aquesta enrevessada carretera.
Traient-t'ho tot fora per no acabar en una tartera com un majordom dolent
Que per baliga-balaga amaga el que escombra sota l'estora.
I fer-ho malament pot esdevindre fàcil si saps com,
Tant com fer plorar a la gent amb les desgràcies d'aquest món.
Però no hi ha tro que duri més que l'esvaït d'una tempesta
I considerarem com gesta una derrota amb dignitat,
Tal com fer honor a la veritat pot ser regar amb amor el cànem
Amb el que es trenarà la corda que ens acabarà escanyant.
Però por pas no tindré de voler fer les coses bé,
D'esbrinar què és el que em passa avaluant el meu pare,
De cagar-la més per fer que per no fer, i si és qüestió de fe
Crec en masses bajanades per aferrar-me a un clau roent.
I encara que moltes vegades soc víctima del no ho entenc,
Si tinc cap mena de dubte no compro, no venc.

Aquí som com tothom que té nom i cognom,
Plens de detallets curiosos com els soldadets de plom.
Som com víctimes del no esta mal
i enamorats del ves per on.

Saps què passa, que em sembla que he plorat massa,
Que ja he rebassat la tassa de llàgrimes que poden caure sota el sostre d'una mateixa casa, Això es el que em passa.
He diluït el meu contorn per poder fondrem amb l'entorn,
Parant l'orella als rodamóns
I als cavalls de la festa dels tres tombs.
Caminen amb cigrons a les sabates americanets i bates tenen forats als mitjos
com tothom
Que té nom i té cognom en aquest món.
Quinze homes sobre el cofre del difunt i l'ampolla de ron.
Tres pirates som, dígue'ns Pere sense por.
Tenim bodega amb rates grans com el mestre Estellicó,
Com tothom que té nom i cognom en aquest món.
Senyors, siguem sincers, que tots tenim patiments.
Hi ha qui els tolera més i qui els tolera menys.
Jo els vomito a les cançons perquè s'ho aprenguin els nens.
No hi haurà vaixell al mar escorat eternament,
Que mai és tard per obrir el cos als demés.
És millor intentar ser honest i mostrar quin és l'interès.
Que encara que no faci el pes, hi ha qui es molestarà en comprendre
Que serà d'esperit tendre fent-te un lloc al seu costat.
Però no ho engeguis tot a norris fent el truc del despistat.
Aixecar la camisa als bons no precisa massa talent.
Si tinc cap mena de dubte: no compro, no venc.