Sarah
Vull ser estimada, vull ser alabada,
Però es que cada vegada
Que la missa és començada..
Una bella donzella, de pell fina i rosada,
Lentament es dessagna,
Mentre un altre és exhortada..
Pel dematí un raig de sol ilumina el meu llit
Tot ple de sang emanada de mi,
De dins la carn lacerada per aquells
Que s’anomenen ministres de Déu
Si a mi m’han deshonrat, pobra clarivident,
No es pas la culpa dins la meva ment,
Aquest mon maleït que es desfà lentament,
Culpa i tortura als que viuen amb la Veritat,
Als que creuen en La Veritat..
Ja son aqui i sens dubte venen a per mi,
Sento fluir de dintre meu negres premonicions,
El meu cos consumint-se en les flames del foc,
Perquè Senyor??
Un cop sec, entren cinc homes, semblen ser soldats,
El temos s’ha acabat, o acabo amb ells,
O ells acaben amb mi, tal és el Destí
Dels que sembren el terror
En nom de la Santa Inquisició..
“Per la negra sang de Satan
Aquell qui no morirà mai
Jo invoco del foc etern
A la insondable criatura dels averns”
I del no-res un fum negre i calent
Va brotllant lentament,
Una font de maldat que s’aferra a la vida
A través de la por d’aquells que s’obliden
De viure amb la Veritat,
De creure en la Veritat
Un dels soldats desenvaina l’espasa
I me la clava al pit, caic morta a terra
Però encara visc!
Noto dins meu un extrany glatir,
Quelcom que em penetra i em fa sentir
Que s’ha encarnat en mi!
