Sempre
Quan despertes al matí
maleint la llum del dia
no t'expliques, no recordes,
no saps que coi vas fer ahir.
Ja no penses en menjar,
ja no busques un somriure,
només una sola cosa
t'obsessiona, et fa sentir.
Creuant pistes de miralls
sense veure el teu reflexa.
No et coneixes ja fa dies
només busques una més.
‘Nar xocant amb la paret
mil vegades mil ferides
vols creuar però no hi ha porta
continua consumint-te.
Sempre amb un pensament
sempre lligat sempre latent
morint-te per viure
el dia és nit, el sol és fred
Sempre amb un pensament
sempre lligat sempre latent
t'aparta, t'aïlla
tancat en un cercle viciós,
si us plau treieu-metraieu-me
Writer/s: L'Òstia del Segle
