Sensacions
Eixa sensació oblidada,
als meus somnis soc com aigua estancada,
com inert.
Una fulla planejant,
com el vent va bressolant.
La meua cançó oblidada
i l'aroma de la terra mullada,
m'envaeix.
I m'obliga a recordar
que soc tan sols
un ser vulgar.
I després intente dibuixar amb guix un cor.
Uns pocs traços i ja veig el teu nom a l'interior.
La meua cançó oblidada
i el record d'aquella dolça mirada
em portaran,
fins miratges que no són,
més que un somni immortal.
I després...
Sense més, m'escaparé tancant els ulls ben fort.
El temps d'eixe transcórrer, sensacions a l'interior,
sensacions a l'interior.
