Sense dir un mot
Deixa'm, no diguis res si ho prefereixes
l'angoixa serà sempre la mateixa
Per més que presenteixis el final
se't penja de l'esquena per sorpresa
i caus a terra i poses cara de no estar
i tires endavant a les palpentes.
Que difícil se'm fa deixar-te marxar,
Que difícil se'm fa, que difícil !
Mira, em fas més mal del que voldries
tractava de fer-t'ho saber.
Deixa'm, no diguis res si ho prefereixes
l'angoixa serà sempre la mateixa
no compto amb més del que ja t'he donat
no tinc res més, no tinc cap altre somni que oferir-te
res no ha sortit com mereixíem i ara ja està,
no puc tancar-te el pas si vols fer via.
Writer/s: Joan Soler Boronat
