Sense gravetat
Comença un dia de nou, la llum s'enfila.
Sento energia al meu cos, tot torna al ritme.
Anirem tots surant pels aires fent cercles com ciclons,
i sortirem de l'ecosfera per trobar el sostre del món.
Intento caminar i no es pot, i penso:
imagineu que no tornés a sortir el sol.
L'ordre es capgira de tort, Newton s'oblida.
Pomes que pugen del sòl, no entenc la vida.
La gravetat ens ha deixat, ja no ens estima.
Pensa que el mon està boig, l'home es horrible.
Anirem tots surant pels aires, fent cercles com ciclons.
La gravetat ens ha deixat, diu que no vol tornar a aquest món.
Les coses surten de lloc, tot entropia.
I les olors ja no hi son, ni les mentides.
Autoritats sense poder, és l'anarquia.
La humanitat es consumeix, no hi ha sortida.
Anirem tots surant pels aires fent cercles com ciclons,
i sortirem de l'atmosfera vers l'espai fred i tan fosc.
Intento controlar el meu vol i penso:
imagineu que no tornés a sortir el sol.
